Nom estudiant:
Agnès Gal i Gonzalez
Entrevistem a Agnès Gal i Gonzalez
Com descriuries el camí fins a arribar a la universitat? Com valores la teva experiència en el teu pas per l’ESO i el Batxillerat?
El camí fins a arribar a la universitat el descriuria com un trajecte dur, però també de molta satisfacció en veure que amb esforç s’obtenen bons resultats. L’ESO no va ser una etapa gaire difícil, en canvi, el Batxillerat ha estat la part més dura del camí, molt d’esforç, constància i també moments de pressió.
Sempre has tingut clar quina carrera universitària volies estudiar?
No. Durant l’ESO no sabia amb certesa quina carrera volia estudiar, però des que vaig fer l’assignatura de programació em vaig adonar que m’agradava molt l’àmbit tecnològic, i per això vaig fer el batxillerat tecnològic. Finalment he decidit fer el grau d’Enginyeria informàtica.
Què t’ha aportat o què et permet la beca de la Fundació Maria Rosa Sans?
Aquesta beca em permetria centrar-me en els estudis sense preocupar-me per les despeses econòmiques. Sense aquesta beca seria molt complicat fer front a totes les despeses econòmiques que suposen aquests estudis.
Creus que sense la beca actualment la teva situació seria diferent?
Sí, sens dubte. Sense la beca, hauria de buscar una feina per ajudar a cobrir les despeses, cosa que podria afectar el meu rendiment acadèmic.
Tens o comences a tenir clar cap on t’agradaria orientar el teu futur professional?
M’agradaria treballar en el camp de la ciberseguretat, protecció de dades o la intel·ligència artificial. Son àmbits que m’apassionen molt, però també estic oberta a explorar noves oportunitats dins del món de la informàtica a mesura que avançi el grau.
Penses que iniciatives com les de la Fundació Maria Rosa Sans són necessàries? Per què?
Si, són molt necessàries ja que no tothom té les mateixes oportunitats econòmiques. Gràcies a aquestes iniciatives, molts estudiants poden continuar formant-se i construir el seu futur.
Quin consell donaries als joves que, com tu, tenen ganes d’estudiar una carrera universitària, però que es poden trobar amb alguna dificultat que els fa replantejar-s’ho?
Els diria que no es rendeixin. Cap camí és sempre planer, però amb constància i esforç totes les dificultats es poden superar. Si tenen clar el que volen, que lluitin per aconseguir-ho, perquè al final tot l’esforç val la pena.