Nom estudiant:
Daniel Pérez i Rojas

Entrevistem a Daniel Pérez i Rojas

Com descriuries el camí fins a arribar a la universitat? Com valores la teva experiència en el teu pas per l’ESO i el Batxillerat?

No ha estat fàcil, sempre m’he esforçat molt per treure bones notes, per tant, he hagut de passar moltes hores estudiant, però veient els resultats que he obtingut veig que ha valgut la pena. A totes les etapes he començat a centres nous i al principi m’era una mica difícil adaptar-me i començar a fer amics (sobretot a batxillerat, ja que des de primer hi ha un nivell molt alt d’exigència), però un cop adaptat m’ho he passat molt bé i tinc records molt macos de totes les etapes.

Sempre has tingut clar quina carrera universitària volies estudiar?

No sempre he tingut clar què vull estudiar, tot i això, des que anava a l’ESO sabia que volia fer una cosa relacionada amb la biologia i amb laboratoris. Per això, durant aquests anys he considerat estudiar graus com biologia o farmàcia, però finalment m’he decantat per biotecnologia, ja que està més centrat en la part de laboratori i recerca.

Què t’ha aportat o què et permet la beca de la Fundació Maria Rosa Sans?

Com que el meu germà també està fent un grau universitari les despeses dels estudis són bastant elevades pels meus pares, a més actualment estan pagant una hipotèca, per tant, aquesta beca em permetria poder alleugerir la seva càrrega i que no estiguin sempre patint per estalviar suficient per poder pagar els nostres estudis i en general que estiguin més tranquils. A mí també m’aportaria tranquil·litat no haver de patir sempre que s’hagi de pagar el lloguer.

Creus que sense la beca actualment la teva situació seria diferent?

Sí, com he dit anteriorment sense la beca estaríem més nerviosos quan s’hagués de fer algun pagament.

Tens o comences a tenir clar cap on t’agradaria orientar el teu futur professional?

Sí, quan acabi el grau m’agradaria seguir la meva formació i fer un màster i un doctorat, ja que aspiro a dedicar-me a la recerca i per poder fer-ho necessito tenir doctorat.

Penses que iniciatives com les de la Fundació Maria Rosa Sans són necessàries? Per què?

Crec que sí perquè donen tranquil·litat a les famílies dels alumnes que s’esforcen molt en els seus estudis i que els volen continuar la seva formació fent un grau universitari.

Quin consell donaries als joves que, com tu, tenen ganes d’estudiar una carrera universitària, però que es poden trobar amb alguna dificultat que els fa replantejar-s’ho?

Diria que és veritat que els diners poden arribar a ser un problema, però que fins a l’últim moment s’esforcin al màxim per treure les millors notes que puguin, ja que hi ha algunes beques per a aquest perfil d’estudiants que els podrien ajudar a complir els seus somnis. Si tot i això no poden, jo faria un grau o treballaria i estalviaria per intentar-ho més endavant.