Nom estudiant:
Tamara Shahnazaryan Movsisyan

Entrevistem a Tamara Shahnazaryan Movsisyan

Com descriuries el camí fins a arribar a la universitat? Com valores la teva experiència en el teu pas per l'ESO i el Batxillerat?

El meu pas per l'ESO i el Batxillerat ha estat molt agradable, i sobretot, ple d'aprenentatge.

Un cop començada l'ESO, vaig notar un canvi molt gran en comparació a l'escola, però vaig poder adaptar-me bé. De fet, gràcies als professors que vaig tenir, el canvi de l'ESO al Batxillerat se'm va fer molt amè.

Sempre he estat una noia constant i disciplinada, també exigent amb si mateixa, i per tant, seguir el ritme no m'ha costat. Tot i això, per exemple, el pas de primer de batxillerat a segon, es nota bastant. El temari és més dens, els exàmens s'ajunten, però crec que amb una bona organització es pot treure molt bé, tal com vaig fer jo.

En conclusió, valoro el meu camí positivament, han estat 6 anys i, realment, és un camí llarg, però amb ganes, passió i organització, es poden obtenir grans èxits.

Sempre has tingut clar quina carrera universitària volies estudiar?

Sí, sempre. La passió que sento per estudiar Dret s'ha manifestat al meu interior des de ben petita. Recordo que, un cop, quan tenia uns 8 anys, vaig veure una pel·lícula ambientada en la justícia, i va ser allà quan vaig començar a interessar-me més.

A més a més, tinc un caràcter que encaixa bastant amb el perfil d'un advocat. M'agrada ajudar als altres sense esperar res a canvi, m'agrada que tot sigui equitatiu i equilibrat, i per tant, trobo que aquesta carrera està feta per mi.

Què t'ha aportat o què et permet la beca de la Fundació Maria Rosa Sans?

La beca de la Fundació em permetria poder estudiar tranquil·lament sense la necessitat de preocupar-me pels recursos econòmics. Em centraria molt en els meus estudis i se'm traurien, en certa manera, els neguits de caire econòmic.

Creus que sense la beca actualment la teva situació seria diferent?

Penso que sense la beca la meva situació seria diferent, perquè tindria certa càrrega financera i hauria de recórrer a altres fonts de finançament, com per exemple treballar un cop iniciada la universitat a fi de cobrir els costos universitaris.

La meva família també seria un pilar fonamental i m'ajudaria amb el que pogués.

Tens o comences a tenir clar cap on t'agradaria orientar el teu futur professional?

Actualment, el meu objectiu és exercir d'advocada. Tot i això, estic oberta a explorar altres alternatives durant l'etapa universitària, ja que tot és incert i no sabem què pot canviar d'avui a demà.

Penses que iniciatives com les de la Fundació Maria Rosa Sans són necessàries? Per què?

Personalment, trobo que aquestes iniciatives són necessàries, però també imprescindibles, perquè el que fan és obrir oportunitats a les persones que, pel simple fet de tenir recursos limitats, no poden potenciar el seu talent.

És d'agrair que hi hagi beques com aquestes, ja que a més de promoure un suport financer, es promou, de certa manera, un suport emocional. Això es deu al fet que els estudiants es sentiran més confidents amb sí mateixos i podran seguir els estudis sense viure amb el neguit dels recursos financers.

Quin consell donaries als joves que, com tu, tenen ganes d'estudiar una carrera universitària, però que es poden trobar amb alguna dificultat que els fa replantejar-s'ho?

Els aconsellaria, sobretot, que no dubtin mai de sí mateixos i que lluitin pels seus objectius perquè, com bé diuen, per molts obstacles que tingui el camí, la recompensa acaba essent enorme.