Nom estudiant:
Yiqi Wang 

Entrevistem a Yiqi Wang 

Com descriuries el camí fins a arribar a la universitat? Com valores la teva experiència en el teu pas per l'ESO i el Batxillerat?

Personalment, considero que els tutors del Batxillerat d'Arts van jugar un paper essencial en la meva transició de l'ESO al Batxillerat. El nou entorn escolar era ben organitzat i estructurat. Tot i que el nivell acadèmic havia pujat, no em va semblar difícil adaptar-me, ja que tenia la confiança per demanar ajuda i preguntar als professors sempre que necessitava aclariments, a diferència de l'ESO. 

D'altra banda, el camí cap a la universitat ha estat ple de dubtes i inquietuds. No va ser fins que estava acabant el Batxillerat que vaig estar segura que volia anar a la universitat, la UPC, tot i necessitar una nota de tall que em semblava difícil d'obtenir.  

Em vaig  esforçar a estudiar de forma disciplinada i intensiva per la Selectivitat i durant el Batxillerat, tot i que a vegades em costava motivar-me. Durant les PAU, la presència i guia dels tutors em va tranquil·litzar, però l'espera dels resultats finals va ser una etapa d'ansietat. Per sort, gràcies als meus esforços vaig aconseguir una plaça,  superant les meves pors.  

Sempre has tingut clar quina carrera universitària volies estudiar?

No, durant l'ESO, pensava en estudiar Belles Arts, ja que sempre m'ha agradat dibuixar, i per això vaig anar al Batxillerat d'Arts. Gràcies a això, vaig tenir l'oportunitat d'explorar diferents opcions i camins dins de l'àmbit artístic. També vaig aprendre molt dels meus companys i del que ells volien estudiar. No obstant  va ser quan vaig veure el nou programa d'estudis de les Arts Digitals de l'UPC que em vaig adonar que era això era el que realment m'agradava. 

Amb quines dificultats et vas trobar en el moment d'accedir a la universitat?

La meva major por i dificultat era no aconseguir la nota de tall, la qual cosa em va  generar inseguretat des d'un principi. D'altra banda, la pressió acadèmica durant el Batxillerat per la preparació de les PAU, per tal d'accedir a la universitat, em va causar un estrès significant i, en algunes ocasions, em va paralitzar. A més a més, la competència per aconseguir una plaça a la universitat, que només oferia 40 places, va ser una preocupació addicional. També tenia dubtes i inquietuds sobre les despeses econòmiques, com les taxes d'inscripció, ja que l'educació era privada. 

Què t'ha aportat o què et permet la beca de la Fundació Maria Rosa Sans?

La beca em permet accedir a la universitat, cosa que potser pel meu compte no m'hauria estat possible. La beca m'alleuja la càrrega financera dels meus pares i la meva, cobrint els costs de matrícula i altres despeses acadèmiques, com llibres de text i materials d'estudi. Així em puc centrar en els meus estudis sense preocupar-me constantment per les despeses relacionades amb la meva educació. També m'ajuda a cobrir les despeses dels menjars i altres despeses diàries, que és una de les preocupacions que tenia inicialment.  

Creus que sense la beca actualment la teva situació seria diferent?

Sense la beca tindria una càrrega financera considerable i potser hauria de buscar altres fonts de finançament, com treballar a temps parcial un vegada començada la universitat per tal de cobrir els costs de la matrícula, els materials d'estudi i les despeses de subsistència pel meu compte o amb l'ajuda dels meus pares. 

Com et planteges els propers anys a la universitat?

Em plantejo dedicar-me als meus estudis i ampliar el meu coneixement en totes les àrees que la universitat em pot ensenyar. També vull mantenir un bon equilibri entre els estudis i altres aspectes de la meva vida, com la salut i l'esport, ja que aquesta vegada em vull cuidar el meu benestar mental i general. Vull buscar oportunitats per afrontar nou reptes, conèixer a gent que tenen uns somnis i objectius similars als meus i aprofitar al màxim aquesta etapa. 

Tens o comences a tenir clar cap on t'agradaria orientar el teu futur professional?

Actualment, el meu interès principal és treballar com a il·lustradora digital o artista de concept art. No obstant això, estic oberta i preparada per explorar noves opcions i alternatives durant aquesta etapa universitària, i sé que la meva opinió i plans podria canviar en un futur, tal com em va passar durant l'ESO. 

Penses que iniciatives com les de la Fundació Maria Rosa Sans són necessàries? Per què?

Sí, crec que iniciatives com les de la Fundació Maria Rosa Sans són necessàries, ja que considero que totes les persones que volen realitzar una educació superior, però no poden per raons econòmiques o altres, haurien de tenir la possibilitat de desenvolupar la seva carrera desitjada.  

Promoure un suport financer equival a oferir un suport més emocional, perquè d'aquesta manera els estudiants poden sentir-se segurs i en confiança de seguir els seus estudis, en lloc de preocupar-se excessivament pels diners.  

A més, penso que invertir en l'educació de persones que s'esforcen per contribuir en la societat i desenvolupar-se a ells mateixos és necessari per crear un entorn més optimista, just i equitatiu. 

Quin consell donaries als joves que, com tu, tenen ganes d'estudiar una carrera universitària, però que es poden trobar amb alguna dificultat que els fa replantejar-s'ho?

És normal tenir dubtes i dificultats, però si el que realment vols és estudiar una carrera universitària, no deixis que les teves pors et paralitzin i et bloquegin per fer aquella cosa que vols. Encara que vegis que hi ha moltes dificultats, intenta sempre ser optimista i, si no pots, busca el suport adequat i envolta't de persones com tutors, familiars o, fins i tot, altres estudiants amb els quals et pots recolzar o demanar ajuda. Les perspectives d'altres persones et poden ajudar a veure i racionalitzar aquestes dificultats i, d'aquesta manera, preparar-te per poder anar a la carrera universitària que vols. En la meva opinió personal, crec que un no es pot rendir si el que l'apassiona és seguir una educació superior.