Nom estudiant:
Amandip Kaur Gora Kinder

Entrevistem a Amandip Kaur Gora Kinder

Com descriuries el camí fins a arribar a la universitat? Com valores la teva experiència en el teu pas per l'ESO i el Batxillerat?

El camí per arribar a la universitat el descriuria com una etapa plena d'experiències noves, d'aprenentatge i de coneixement de conceptes nous. Una etapa a vegades difícil i a vegades fàcil; però sempre que miri enrere serà una de les etapes amb millors records, una etapa inoblidable. 

Durant l'ESO i el Batxillerat va ser on més vaig aprendre, on vaig experimentar noves emocions i vaig fer amics per tota la vida. No va ser una etapa ni molt difícil ni molt fàcil, ja que com que m'agrada molt estudiar, les classes i el temps no se'm feia pesat ni difícil. 

Sempre has tingut clar quina carrera universitària volies estudiar?

Si digués que sí mentiria. Com tot infant que aspira a ser algú jo tampoc tenia clar què estudiar. Des de petita volia ser mestra de primària, ja que estava molt influenciada per cada una de les meves professores de primària. A mesura que van passar els anys em vaig decantar cap als números i a finals de l'ESO tenia clar què estudiar: Comptabilitat i Finances. I a Batxillerat fent l'optativa d'Economia de l'Empresa vaig saber que l'elecció que havia fet era l'encertada. 

Amb quines dificultats et vas trobar en el moment d'accedir a la universitat?

De dificultats no en vaig tenir gaires. Això sí, estava una mica nerviosa i tot era molt  nou; el canvi d'institut a universitat el vaig notar. Però anava amb moltes ganes d'aprendre així que les dificultats no van ser un obstacle. Tot va anar fluid. 

Què t'ha aportat o què et permet la beca de la Fundació Maria Rosa Sans?

La beca m'ha aportat recolzament estabilitat econòmica per tal de seguir estudiant sense haver de preocupar-me sobre com gestionar les despeses d'una carrera universitària. A més, el fet de tenir reunions anuals amb els altres becats m'ha donat una colla d'amics nous, a la fundació ens sentim tots com una família.

Creus que sense la beca actualment la teva situació seria diferent?

Definitivament. Sense la beca hauria de retallar moltes despeses, seria difícil gestionar-ho tot de manera eficient i fins i tot hauria de replantejar-me si em surt a compte estudiar, ja que pujo i baixo en cotxe cada dia i això suposa una despesa extra. A més del material escolar, matrícula, entre d'altres. 

T'agrada la carrera que estàs estudiant? Està complint les teves expectatives? Quina valoració fas del/s primer/s curs/os?

M'encanta la carrera que estic estudiant. És exactament el que m'havia plantejat i el que m'esperava trobar quan ho vaig decidir. Els primers cursos van ser claus per construir la base i van ser de gran ajuda. El canvi acadèmic es va notar però em va servir per ser més independent i saber-me gestionar les coses.

Com et planteges els propers anys a la universitat?

Només em queda l'últim any i fins ara ha estat una meravella. He après molt i encara tinc ganes de seguir aprenent. Seguiré pujant i baixant en cotxe, seguiré treballant durant el curs a Noel (com sempre he fet gràcies a la beca) i tirant endavant fins a obtenir el títol.  

Tens o comences a tenir clar cap on t'agradaria orientar el teu futur professional?

Més o menys sí, m'agradaria treballar en una empresa com Noel després de graduar-me. També tinc ganes de fer un màster però encara no tinc clar si fer-lo després d'acabar la carrera o agafar-me un any sabàtic per treballar i tenir diners estalviats.  

Penses que iniciatives com les de la Fundació Maria Rosa Sans són necessàries? Per què?

Sí, penso que iniciatives com les de la fundació son clau i necessàries. Hi ha persones que per l'esforç que suposa pagar una matricula universitària durant 4 anys i altres despeses que se'n deriven no poden optar a tenir un futur millor, a estudiar i acaben treballant a un lloc que no els agrada gens. Amb la seguretat econòmica que t'aporta la beca, segur que hi hauria més joves que apostarien per seguir estudiant i assolir les seves metes.  

Quin consell donaries als joves que, com tu, tenen ganes d'estudiar una carrera universitària, però que es poden trobar amb alguna dificultat que els fa replantejar-s'ho?

Jo els hi diria que durant l'ESO i el Batxillerat s'esforcin el màxim ja que amb bones notes i esforç se'ls obriran moltes oportunitats. Qui s'esforça sempre serà encoratjat a seguir. Facin el que facin ho han de fer amb excel·lència i amb tot l'esforç i ganes; quan hi posem esforç i dedicació en qualsevol cosa, l'èxit serà atret cap a nosaltres passi el que passi.