Nom estudiant:
Arnau Faja

Entrevistem a Arnau Faja

Com descriuries el camí fins a arribar a la universitat? Com valores la teva experiència en el teu pas per l'ESO i el Batxillerat?

Jo el descriuria com un camí dur, la veritat. Principalment l'etapa de l'ESO. No estava còmode en quasi cap dels grups que es van formar aquells quatre anys.  Per això vaig decidir centrar-me en el meu objectiu d'estudiar medicina. El Batxillerat, per altra banda, sí que el recordo com una etapa molt més plena pel que fa a l'ambient, les companyies i les amistats, ja que allà ja hi havia gent més madura i centrada, amb qui m'identificava més. Malgrat això, per a poder entrar en una carrera com és medicina, vaig haver de dedicar-li moltíssimes hores i és l'etapa que més estrès i pressió he sentit, sobretot per la nota de tall. 

Sempre has tingut clar quina carrera universitària volies estudiar?

Sí, des de ben petit he sentit que el món de la medicina és on pertanyia. Òbviament, crec que com qualsevol altre nen petit, vaig valorar altres opcions però malgrat això, la medicina sempre ha estat allà. 

Amb quines dificultats et vas trobar en el moment d'accedir a la universitat?

Jo no vaig entrar a la primera assignació, malgrat tenir bona nota de Selectivitat. L'any que vaig entrar jo ha estat l'any amb la nota més alta de tots els cursos de medicina a la UdG. Em vaig quedar a 0,1 dècimes d'entrar i vaig fer un mes d'infermeria i vaig tornar a fer l'examen de biologia de Selectivitat al setembre per a tenir més nota i entrar l'any següent. Tot i això, mai vaig abaixar el cap i, just quan tenia assumit que aquell any estudiaria infermeria, em van trucar informant- me que havia entrat a la carrera dels meus somnis. 

Què t'ha aportat o què et permet la beca de la Fundació Maria Rosa Sans?

Gràcies a la beca podem pagar un pis compartit d'estudiants, cosa que m'ha permès no haver d'anar i tornar en bus cada dia, tenir la possibilitat de tenir estabilitat durant la setmana i aprofitar més les hores que suposarien els viatges en bus per a poder estudiar. 

Creus que sense la beca actualment la teva situació seria diferent?

Sens dubte, sense ella, a part de patir molt més per a poder afrontar les despeses econòmiques, no tindria l'estabilitat mental que em suposa poder estar tota la setmana a Girona i no haver de pujar i baixar cada dia. A part, no comptaria amb una mentora que també estudia medicina i em pot donar consells i ajudar en els dubtes que tingui. 

T'agrada la carrera que estàs estudiant? Està complint les teves expectatives? Quina valoració fas del/s primer/s curs/os?

És la carrera dels meus somnis, i no la puc estar gaudint més. El fet de sentir que el que estic estudiant és útil i pràctic, i que pot servir per a ajudar a les persones em fa molt feliç. A més, el mètode usat a Girona, el de l'ABP, que aposta per un ensenyament més pràctic i individualitzat, m'està ajudant molt més que el mètode d'estudi convencional i teòric que et podries esperar d'una carrera com aquesta. Les expectatives s'estan complint o superant per moments i per cursos, amb tota la il·lusió que això suposa, la valoració, per tant, és molt positiva. 

Com et planteges els propers anys a la universitat?

Amb calma, la veritat. És una carrera de 6 anys i ara començaré 3r, és a dir, tot just aniré per la meitat. Tinc ganes de gaudir de la carrera i de la gent al màxim. Medicina la descriuen com una carrera de fons, on és millor gaudir de cada pas que no d'arribar a la meta.  

Pretenc esprémer al màxim tots els coneixements que em pot brindar aquesta carrera, sobretot a partir d'aquest curs que començaré a fer pràctiques als hospitals i gaudir  de la ciutat de Girona, que cada any m'enamora més. 

Tens o comences a tenir clar cap on t'agradaria orientar el teu futur professional?

La veritat és que no és una cosa que em preocupi gaire ara mateix, però sí que sempre m'ha tirat molt el cor, per tant, m'agradaria especialitzar-me en cirurgia cardiovascular. 

Penses que iniciatives com les de la Fundació Maria Rosa Sans són necessàries? Per què?

Són necessàries, sense cap mena de dubte. Gràcies a ajudes com aquesta, persones que tenen ganes i potencial per estudiar una carrera universitària, amb la que saben que estaran complint un somni, podran anar a la universitat sense que el factor econòmic sigui un impediment.  

Quin consell donaries als joves que, com tu, tenen ganes d'estudiar una carrera universitària, però que es poden trobar amb alguna dificultat que els fa replantejar-s'ho?

Que continuïn endavant, que el camí no sempre serà recte i que hi haurà pujades, però precisament son aquestes situacions les que els han de motivar. La satisfacció que se sent una vegada aconsegueixes la teva meta és una de les millors sensacions que es poden experimentar.  

També els diria que no pateixin perquè d'oportunitats no només n'hi ha una, hi ha milers de vies, ja sigui fent un grau superior o començar primera una altra carrera. Finalment, que no es rendeixin, perquè si realment saben què volen estudiar, ho acabaran fent.