Nom estudiant:
Suchita Kaur Bhalru

Entrevistem a Suchita Kaur Bhalru

Com descriuries el camí fins a arribar a la universitat? Com valores la teva experiència en el teu pas per l'ESO i el Batxillerat?

El camí fins a la universitat ha estat un procés on he pogut descobrir què és el que m'agrada, quins són els meus interessos professionals/acadèmics i sobretot ha estat un procés de desenvolupament personal. 

L'ESO considero que és una etapa on s'exploren moltes àrees de coneixement sense tenir tanta càrrega d'exigència i responsabilitat com en el batxillerat, o almenys les conseqüències d'aquestes no les considerava properes. Això va fer que, en cursar noves assignatures amb companys de classe amb qui tenia certa familiaritat i aprendre o sortir de la zona de confort, fos més fàcil i estimulant, ja que em sentia més segura per experimentar.  

Això, justifica la incomoditat general que sentia quan feia batxillerat, sobretot abans de la pandèmia. Durant aquest període, la responsabilitat i l'exigència tenia conseqüències molt més significatives que a l'ESO. Mirant-ho amb retrospectiva, van ser uns anys exclusivament acadèmics, en part a conseqüència de les classes telemàtiques i pel fet de no poder sortir de casa. Malgrat això, vaig aprendre a gestionar millor el temps i la càrrega acadèmica, cosa que entrant a la universitat em va ajudar molt. 

No obstant això, l'etapa on he après més tant en l'àmbit professional/acadèmic com en el personal, ha estat en aquests anys d'universitat. Considero que els anys d'ESO i el batxillerat van ser etapes on vaig poder descobrir les meves passions i interessos, però a la carrera és on ho vaig posar en pràctica. 

Sempre has tingut clar quina carrera universitària volies estudiar?

Recordo que ja des de l'ESO em podia imaginar cursant un grau universitari. Durant l'ESO mai vaig platejar-me un altre camí, i per això vaig cursar els dos anys de batxillerat. No sabia quin grau en concret faria, però sí que seria sobre ciències tecnològiques/científiques. Al llarg del segon curs, vaig saber que la biologia no era per mi i que el camp de la física i química m'agradava una mica més. No va ser un cop acabades les PAU que em vaig interessar per l'enginyeria química. El que em cridava l'atenció és que era una carrera on tractava moltes àrees (electrònica, disseny, informàtica/simulació, biologia, química, producció,…). 

Amb quines dificultats et vas trobar en el moment d'accedir a la universitat?

Sobretot la residència durant el curs acadèmic, ja que, en estudiar a Barcelona, trobar un pis que fos a prop de la universitat i alhora assequible, va ser difícil. 

Què t'ha aportat o què et permet la beca de la Fundació Maria Rosa Sans?

És una ajuda econòmica que utilitzo per fer front a les despeses durant el curs acadèmic, ajudant-me així a enfocar-me en els estudis. 

Creus que sense la beca actualment la teva situació seria diferent?

Considero que és un suport econòmic sense el qual no podria centrar-me en la meva formació sense preocupar-me tant per les despeses. La meva situació seria diferent i gràcies a la beca Rosa Maria Sans em puc permetre enfocar-me en els estudis. 

T'agrada la carrera que estàs estudiant? Està complint les teves expectatives? Quina valoració fas del/s primer/s curs/os?

Sí, m'està agradant la carrera, ja que és una formació que inclou molts temes independents, però relacionats amb la química, així la carrera no es fa tan monòtona. 

No és com jo m'imaginava. Els dos primers anys han sigut cursos molt generals, en què hem tocat moltes àrees però no molt específiques d'enginyeria química. Considero que els dos primers anys han estat una introducció/preparació al tercer i quart any. A tercer, com que hem tractat temes més propis de la carrera, ha estat un curs dens i molt enriquidor. 

Com et planteges els propers anys a la universitat?

Espero aprofitar el màxim els recursos que ofereix el grau i la universitat, sigui amb extracurriculars, amb projectes o amb les classes. També espero preparar-me per la vida professional mitjançant pràctiques i establir una bona xarxa de contactes. 

Tens o comences a tenir clar cap on t'agradaria orientar el teu futur professional?

Tot i que no estic segura que és el que vull continuar estudiant, m'agrada el sector de millora de processos i el de simulació/disseny d'equips. Considero que són àmbits molt dinàmics i interessants. 

Penses que iniciatives com les de la Fundació Maria Rosa Sans són necessàries? Per què?

Sí, considero que són importants perquè contribueixen a la igualtat d'oportunitats, ajudant a joves amb motivació, però amb pocs recursos, a tenir les mateixes oportunitats per desenvolupar-se acadèmicament i professionalment. 

Quin consell donaries als joves que, com tu, tenen ganes d'estudiar una carrera universitària, però que es poden trobar amb alguna dificultat que els fa replantejar-s'ho?

Avui en dia, hi ha moltes altres alternatives a la carrera universitària, que també ofereixen un aprenentatge en l'àmbit acadèmic i professional. És recurrent pensar que un grau universitari és la millor opció per obtenir una formació adequada. No obstant això, els cicles superior o formacions professionals també et permeten conèixer els teus interessos i passions, alhora brindar-te amb una formació adequada per la inserció al món laboral. Hi ha altres camins per la sortida laboral que donen la mateixa oportunitat per créixer tant de manera personal com professional que el grau universitari, que són igual de valuosos i enriquidors.