Nom estudiant:
Sergi Babiano

Entrevistem a Sergi Babiano

Com descriuries el camí fins a arribar a la universitat? Com valores la teva experiència en el teu pas per l'ESO i el Batxillerat?

El camí cap a la universitat ha estat complicat, no és gens fàcil superar el batxillerat sense dosis d'estrès i ansietat, però al final veus com amb esforç i ganes pots aconseguir el que vols. El meu pas per l'ESO va estar bastant marcat per problemes personals però en general vaig superar-los amb ganes i actitud. 

Sempre has tingut clar quina carrera universitària volies estudiar?

La veritat és que sí. Sempre he estat molt connectat amb la natura i des de petit sabia que volia dedicar-me a la naturalesa, ja fos a nivell ecosistemes o a nivell laboratori per solucionar problemes actuals de malalties, millores biotecnològiques, etc. 

Amb quines dificultats et vas trobar en el moment d'accedir a la universitat?

Les dificultats van ser principalment econòmiques.  

Què t'ha aportat o què et permet la beca de la Fundació Maria Rosa Sans?

La beca em permet tenir una vida econòmicament estable, em puc centrar en els meus estudis i el meu benestar sense necessitat de patir per l'economia familiar i personal. Puc assumir jo mateix les meves despeses.  

Creus que sense la beca actualment la teva situació seria diferent?

Definitivament, aquesta beca hem permet mantenir-me psicològicament més estable ja que no pateixo per si els meus pares m'han de pagar els meus gastos i així també els puc ajudar amb el que necessitin. Per altre banda hem permet desenvolupar una vida universitària molt bona, apuntar-me a voluntarias i jornades que organitza la universitat pwr poder augmentar la meva experiència en temes científics i socials. 

T'agrada la carrera que estàs estudiant? Està complint les teves expectatives? Quina valoració fas del/s primer/s curs/os?

Doncs la veritat és que sí. És una carrera amb molta versatilitat, em genera moltíssima motivació, pensament crític per desenvolupar processos que ajudin a solucionar problemes, a tenir una ment activa i em començo a plantejar possibles solucions a reptes actuals.  

Els primers 2 cursos són una mica densos en matèria perquè no desperten una gran motivació, però a partir de 3r sí que comences a entrar en detall en temes importants i et desperta aquesta vena de biòleg. 

Com et planteges els propers anys a la universitat?

Me'ls plantejo amb l'objectiu de buscar noves experiències: voluntariats, treballs científics que em permetin endinsar-me més en aquest món, etc.  

Tens o comences a tenir clar cap on t'agradaria orientar el teu futur professional?

Sí, la veritat és que la branca de laboratori de moment m'agrada molt i m'agradaria tirar cap a laboratori clínic. A la vegada, i arrel de treballar a Noel, també m'interessa la indústria, em genera motivació i no descarto estudiar una  especialització en biotecnologia alimentària o un màster en enginyeria dels aliments. 

Penses que iniciatives com les de la Fundació Maria Rosa Sans són necessàries? Per què?

Sense cap dubte. Moltes famílies cada vegada ho tenen més complicat per arribar a final de mes i aquest fet obliga als fills a buscar-nos la vida des de molt joves, mentre estudiem. Això genera que l'etapa acadèmica sigui més complicada i estressant.  

Quin consell donaries als joves que, com tu, tenen ganes d'estudiar una carrera universitària, però que es poden trobar amb alguna dificultat que els fa replantejar-s'ho?

Lluiteu i lluiteu per allò que voleu. Sempre hi ha recursos si els busques, però s'ha de tenir en compte que s'han de buscar. Busqueu ajuda en entitats, ministeri o persones que us puguin ajudar perquè és una etapa molt accelerada i cal tenir una base de salut mental bona i que et permeti desenvolupar-te. En cas de no poder demanar ajuda econòmica, lluiteu per treballar i estudiar però cuidant la vostra salut mental, ja sigui anant al psicòleg o altres vies.